Datasets:
source string | title string | text string | id string | url string | author string | work string | language string | source_file string |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
guiquipeya | Portá antigua | Te damus la bienvenía ala Güiquipedia,
la ciclopedia que puei edital tola genti.
Ara mesmu ain artícalus ena Güiquipedia n'estremeñu15px|Cencias naturalis
15pxCencias socialis
15pxBiografías15pxTecnología
15pxColtura
15pxSociedá
Bienvenía
7px Güiquipedia7px Ayúa7px Zona prevas7px Índizi A-Z7px El conceju7px La troji7px... | 246 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Portá_antigua | ||||
guiquipeya | Portá antigua | Lista d'artícalus que toa Wikipedia deviera de tenel Archivu:Wbar_green2.jpg23px Lenguas d'Estremaúra
Archivu:Wbar green2.jpg 23px Categorías
{| style="border-spacing:8px;margin:0px -8px"
|class="MainPageBG" style="width: 50%; border: 1px solid #006600; background-color: #F5FBEF; vertical-align: top; -moz-border-radi... | 246 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Portá_antigua | ||||
guiquipeya | .com | .com (el ingrés commercial, comercial) es un domiñu d'internet henéricu que horma parti el sistema e domiñus d'internet. El domiñu .com es unu los domiñus orihinalis d'internet, hue estableciu en Eneru e 1985 i ogañu es llevau pola compañia VeriSign.
El términu puntucom u puntu com á pasau a desinal henéricamenti nel ... | 247 | https://ext.wikipedia.org/wiki/.com | ||||
guiquipeya | .com | Los domiñus .com huerun creaus pa usu comercial, sin embargu, ogañu nu desistin restricionis particularis pal rustrihu e nuevas direcionis. Enus añus 1990, .com se convirtió nel domiñu mas frecuentementi gastau pa páhinas web, especialmenti las de usu comercial. La introución el domiñu henéricu .biz, restrinhiu a negóc... | 247 | https://ext.wikipedia.org/wiki/.com | ||||
guiquipeya | .com | Si bien cualisquiel compañia nel mundu puei rustril un domiñu .com, una tupa paisis tienin domiñus de segunderu nivel con propósitu similal. Los nombris desus domiñus llevan nombris de la horma .com.xx ondi xx es el nombri el correspondienti pais. Angunus sabulugaris son Austrália (.com.au), Reinu Uñiu (.co.uk), Méhicu... | 247 | https://ext.wikipedia.org/wiki/.com | ||||
guiquipeya | 2000 | 2000 (MM) hue un añu bisiestu encetau en Sábau nel calandáriu gregorianu. Hue decrarau:
Añu Entrinacional duna Curtura pola Pas.
Añu Mundial de la Matemática.
Hechus
1 d'eneru - Los marrus catastróficus del Y2K ('Efetu 2000') enos ordinaoris de tol mundu pa esta fecha nu se manifiestan, ebiu en gran miia al gran eshue... | 248 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2000 | ||||
guiquipeya | 2001 | 2001 (MMI) hue un añu normal encetau en lunis nel calandáriu gregorianu. Hue decrarau:
Añu Entrinacional de los voluntárius.
Añu Entrinacional de la caraba entri ceviliçacionis. | 249 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2001 | ||||
guiquipeya | 2001 | Hechus
15 d'Eneru - Naci la velsión ingresa de Wikipedia.
1 e Marçu - Los talibanis destruyin las estatuas milenárias de Buda en Afganistán.
16 de Húniu - Se vuelvi a abril la Torri e Pisa endispués de dies añus de labutu.
11 e Setiembri - Atentaus simultáneus contra las Torris Hemelas en Nueva York i el Pentágonu en W... | 249 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2001 | ||||
guiquipeya | 2004 | 2004 (MMIV) hue un añu bisiestu encetau en huevis nel calandáriu gregorianu.
2004 hue el Añu Entrinacional del Arrós pol Consehu Económicu i Social de Nacionis Unias. | 250 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2004 | ||||
guiquipeya | 2004 | Hechus
11 marçu - 192 presonas espenan nun atentau ena estación d'Atocha en Mairil.
14 marçu - El socialista José Luis Rodríguez Zapatero gana las elecionis heneralis en España.
1 agostu - Un huegu nun supermercau d'Asunción (Urugauay) prevoca 464 fenecius.
15 agostu - Un referendum reafirma a Hugo Chávez cumu Presient... | 250 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2004 | ||||
guiquipeya | 2005 | 2005 (MMV) hue un añu normal encetau en sábau nel calandáriu gregorianu.
2005 hue el Añu Entrinacional del Micrucréitu pol Consehu Económicu i Social de Nacionis Unias.
El Añu mundial de la física pola UNESCO i las Nacionis Unias.
El Añu mundial de la Eucaristia decretau pol Huan Pabru II.
El Añu el gallu, sigún el or... | 251 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2005 | ||||
guiquipeya | 2005 | 30 d'Eneru - Primeras elecionis democráticas en Iraq aluspués la caia el réhimin de Saddam Hussein.
8 e Hebreru - Israel i l'Autoriá palestina alcuerdan un artu el huegu.
19 d'Abril - El teólogu alemán Joseph Ratzinger es lihiu Papa, con el nombri de Beneditu XVI.
20 d'Abril - Alfredo Palacio asumi la presiéncia d'E... | 251 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2005 | ||||
guiquipeya | 2005 | 20 e Noviembri - Angela Merkel ocupa el cargu e cancillera nel Bundestag.
Categoría:Sigru XXI | 251 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2005 | ||||
guiquipeya | 2006 | 2006 (MMVI) hue un añu normal encetau en Domingu nel calandáriu gregorianu.
Á siu anombrau:
El Añu Entrinacional los desieltus i el deseltificaeru, pola Asamblea Heneral de las Nacionis Unias.
El Añu el Perru, sigún el calandáriu chinu.
El Añu el Mozart, conmemorandu el 250 aniversáriu e la nacéncia el compositol au... | 252 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2006 | ||||
guiquipeya | 2006 | En Méhicu se celebra el bicentenáriu de la nacéncia el patriota mehicanu Benito Juárez.
El Añu Entrinacional d'Asperger, marcandu el 100 aniversáriu de la nacéncia el Dr.
Hans Asperger, descubriol del síndrumi d'Asperger.
En Arhentina hue decrarau Añu d'Omenahi al dotol Ramón Carrillo, marcandu el 100 aniversáriu de... | 252 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2006 | ||||
guiquipeya | 2006 | thumb|250px|right|Gorpi d'Estau en Tailándia
Hechus
1 d'Eneru - Quea atarugau humal en lugaris púbricus en España.
15 d'Eneru - Michelle Bachelet gana las elecionis en Chili, convirtiéndusi ena primel muhel que ocupa el cargu de Presienta la Repúbrica.
19 d'Eneru - La NASA hundea la sonda espacial New Horizons, cola... | 252 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2006 | ||||
guiquipeya | 2006 | 22 de Marçu - La olganiçación terrorista ETA anúncia un artu el huegu remanenti.
10 d'Abril - Romano Prodi, lídel de la gocha, gana las elecionis en Itália.
21 de Mayu - El 55,4 % de los votantis nel referendum se prenúncia pola endependéncia e Montinegru.
19 e Setiembri - Gorpi d'Estau en Tailándia.
Referéncias
C... | 252 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2006 | ||||
guiquipeya | 2007 | 2007 (MMVII) hue un añu normal encetau en lunis sigún el calandáriu gregorianu, i á siu anombrau cumu:
El Añu el guarru, sigún el calandáriu chinu.
El Añu Entrinacional la Heliufísica, nun ententu d'ahondal i divulgal lo relacionau cola heliufísica que gobielna el Sol, la Tierra i la heliusfera.
El añu la luenga rusa.
... | 253 | https://ext.wikipedia.org/wiki/2007 | ||||
guiquipeya | 55 Cancri | thumb|55 Cancri i podria tratal-si dun praneta de tipu terresti.
55 Cancri (abreviamenti 55 Cnc ; denominación e Bayer rho;1 Cancri A , Rho-1 Cancri ) es una estrella cercana e magnitú 6 ena costelación e Cancer. L'estrella es un sistema binário. El componenti primariu es, como el muestru Sol, una enana amarilla, inque... | 254 | https://ext.wikipedia.org/wiki/55_Cancri | ||||
guiquipeya | 55 Cancri | S'an descubiertu cuatru pranetas extrasolaris alreol e 55 Cancri, siendu el sistema pranetario extrasolar conociu más numerosu a ogañoti. Éste es el primeru i asta agora únicu sistema pranetariu conociu con cuatro pranetas. Los sus pranetas orbitan con períous e 3, 15, 44 i 4.520 dias. El más pequeñu es el praneta qu'o... | 254 | https://ext.wikipedia.org/wiki/55_Cancri | ||||
guiquipeya | ADIF | thumb|right|200px|Heréncia norti d'Adif.
thumb|right|200px|Cochi d'Adif.
ADIF es l'acrónimu dela compañía "Administrador de Infraestructuras Ferroviarias" (Almenistraol d'Infraestruturas Ferroviarias).
La compañia hue nacía comu impresa estatal por mé dela Lei del Setol Ferroviariu, rogá n'España nel añu 2004 pa hondea... | 255 | https://ext.wikipedia.org/wiki/ADIF | ||||
guiquipeya | ADIF | Renfe Operadora: s'encarga del trasporti de mercancías i viajantis, en compitiendu con otras impresas.
ADIF (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias): gestiona vías, estacionis, comunicacionis, etc. i a trocu dellu dessigi una cierta cantidá de perras alas impresas que usan las sus redis, mesmamenti Renfe Operad... | 255 | https://ext.wikipedia.org/wiki/ADIF | ||||
guiquipeya | ADIF | ADIF controla'l tránsitu ferroviariu n'España por mé de de seis gerencias operativas. S'encuentran en:
León - Control de la zona de nor-ponienti.
Miranda d'Ebru - Control de la zona norti.
Barcelona - Control de la zona de nor-salienti.
Madril - Control de la zona centru.
Valencia - Control de la zona de salienti.
Sevi... | 255 | https://ext.wikipedia.org/wiki/ADIF | ||||
guiquipeya | ADIF | El atual i únicu presienti hata el momentu d'ADIF es D. Antonio Gonzalez Marín.
Ogañu s'á criau un enti hestol qu'está colabutandu con el ministériu e fomentu. El su nombri es CECOF, Centro Coordinador de la Operación Ferroviaria Barcelona 2007, el cual s'está encargandu e:
Acabihal las obras del AVE en Barcelona.
Mo... | 255 | https://ext.wikipedia.org/wiki/ADIF | ||||
guiquipeya | ADIF | La direción de CECOF esta hormá pol presienti d'ADIF Antonio Gonzalez, El Presienti e RENFE Operadora, Jose Salgueiro, asín cumu el Hefi e Vias i Obras (Mantenimientu d'Infraestruturas), el Arquitetu el proyeutu, i los hefis la impresa costrutora.
Atihus
Páhina oficial d'ADIF
Líneas - La rivista d'ADIF
Nueva Web Alta... | 255 | https://ext.wikipedia.org/wiki/ADIF | ||||
guiquipeya | Abejar | Abejar es un monicípiu assitiau ena província de Sória, en Castilla i Lión, España. Tiin 406 abitantis nun ária de 23,17 km² i una densiá de puebración de 17,22 ab./km².
Referencias
Categoría:Monecipius dela provincia Soria | 256 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Abejar | ||||
guiquipeya | Abessivu | En luengüística, abessivu es el nombri dun casu gramatical qu'endica la haltina u asséncia el sustantivu al qu'enfruyi. En estremeñu, correspondi cola hunción espressá pola preposición sin u pol sabulugal con el prefiju des- (sin malícia, desmaliciau)
El nombri abessivu vien del latín abesse "estal folasteru," i es es... | 257 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Abessivu | ||||
guiquipeya | Ablativu | En lingüística, el casu ablativu, endica las cercustáncias de lugal, tiempu, mó, concausa, agenti..., espresás por mé las preposicionis en, por, con, sin,... Poe exemplu: nel hardín ain froris, i tal i mas. El ablativu alcibi el nombri de complementu cercustancial.
El ablativu se gasta en luengas cumu el latín u el sá... | 258 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Ablativu | ||||
guiquipeya | Ablativu | El su nombri ahorra el latín ablatiuus, endi el supinu ablatum, del verbu auferre, arramplal, solimpial.
Exemplus:
Latín: rosa, rosa.
Nominativu: rosa (la rosa).
Ablativu sing: rosa (pol, con... la rosa).
Ablativu prural: rosis (pol, con... las rosas).
En latín, el ablativu adotó las huncionis que gastaban los antígu... | 258 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Ablativu | ||||
guiquipeya | Ablativu | Casu elativu ("huera").
Casu inesivu ("endrentu" endicandu localización).
Casu ilativu ("endrentu" endicandu movieru).
Casu adesivu ("encima" endicandu localización).
Casu alativu ("pa poncima" endicandu movieru).
Categoría:Casus gramaticalis | 258 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Ablativu | ||||
guiquipeya | Abril | thumb|left|Abril, "Les Très Riches Heures du duc de Berry"
El mes d'Abril [aˈbɾɪl] o alas vezis Abrili (del latín Aprilem [aˈpriːlɛm] "(mes) Abril") es el quartu mes el añu nel calandáriu gregorianu i está holmau pol trenta dias. Los antíguus romanus le llamaban Aprilis (en latín).
Tamien se gasta la parabra "Abril" ... | 259 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Abril | ||||
guiquipeya | Acetre | Acetre es un grupu oliventinu de música tradicional, unu de los mas camperus del panorama musical estremeñu d'ogañu.
thumb|300px|right|Acetre en Val de la Calçá.
Estoria
Se hormó en el añu 1976 ena localidá pacensi d'Olivença, puntu d'encuentru entre la cultura lusa i la estremeña. Uniendu en baxu dun mesmu proyetu pe... | 260 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Acetre | ||||
guiquipeya | Acetre | Acetre tien bandeau los prencipalis encuentrus música tradicional el mundu i participau en varius pogramas radiofónicus i televisivus. Amás apreparó bandas sonoras comu pa la penicla animación La leyenda del unicornio o el cortometragi Cualquier tiempo pasado….
Premius
Premio Nacional de Interpretación nel X Festival ... | 260 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Acetre | ||||
guiquipeya | Acetre | Discografía
Extremadura en la frontera (1985)
Ramapalla (1987).
Acetre (1989).
De maltesería (1994).
Canto de gamusinos (1999).
Barrunto (2003)
Dehesario (2007).
Arquitecturas rayanas (2011).
Atijus
Página oficial d'Acetre.
Espáciu en Myspace.
Acetre en Gente Joven (TVE, 1986).
Categoría:Música d'Estremaura | 260 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Acetre | ||||
guiquipeya | Aceúchi | El aceúchi o aceucheñu es un dialetu del estremeñu gastau nel nor-ponienti e Caçris, ena puebración d'Aceúchi. Es palrá por 967 (abitantis d'Aceúchi sigún el censu e 1999).
Se presuponi qu'una gran parti la puebración estática palra la lengua, amás d'unas mil pressonas que horman parti dela puebración movil (prencipal... | 261 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Aceúchi | ||||
guiquipeya | Ación de los cérculus hielu-deshielu nel ormigón | thumb|300px|right|Horma en qu'el áugua se hielaLa ación de los cículus hielu-deshielu se da enus chascus en que los hundigahus el ormigón están hemplaus d'áugua, es izil, se da en superficis orizontalis, cuandu s'alternan helás i lluvias.
Esta ación nu se da nesezariamenti a 0ºC, puestu qu'el áugua contieni salis, que... | 262 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Ación_de_los_cérculus_hielu-deshielu_nel_ormigón | ||||
guiquipeya | Ación de los cérculus hielu-deshielu nel ormigón | Las salis continias nel áugua assitiá ena superfici pasan al áugua el hondu el hundigahu al prencipial a helalsi la parti esteriol, estu prevoca un aumentu la presión, dandu lugal a que se disuelva parti el hielu. Estu puei chegal a partil la pasta e cementu.
Depracau
Pa quital una capa e hielu e horma lihera se puei... | 262 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Ación_de_los_cérculus_hielu-deshielu_nel_ormigón | ||||
guiquipeya | Ación de los cérculus hielu-deshielu nel ormigón | Proyeutal la obra haziendu que nu aiga superficis orizontalis, esquinas...
Gastal cementus adecuaus.
Usal árius compatus, i cola mesma naturaleça.
Hazel las relacionis d'áugua-cementu lo mas bahas posibris.
Añiil ahentis airiantis.
Cural bien el ormigón, pa que tenga pocus hundigahus.
Categoría:Enhenieria | 262 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Ación_de_los_cérculus_hielu-deshielu_nel_ormigón | ||||
guiquipeya | Adolf Hitler | thumb|right|Adolf Hitler (derecha), con Benito Mussolini.
Adolf Hitler (20 abril de 1889 en Braunau am Inn (Áustria) - 30 abril de 1945 en Berlín) hue'l derigenti d'Alemaña dendi 1933 ata 1945, nel acabaeru dela Segunda Guerra Mundial. Hue el mássimu esponenti i ideólogu del Nazismu.
Biografía
Adolf Hitler tuvu nacenc... | 263 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler | ||||
guiquipeya | Adolf Hitler | En 1913, Hitler tenía 24 añus. Avandonó Austria pa eludil el serviciu milital, i acabó viviendu ena ciá alemana de Múnich.
En 1914, Hitler s'unió al exércitu alemán cumu voluntariu ena I Guerra Mundial. Tuvu una heriúra ena guerra i hue condecorau cona Crus de Hierru pol goviernu alemán.
En 1919, Hitler s'unió al Par... | 263 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler | ||||
guiquipeya | Adolf Hitler | En 1923, Hitler trató de derrocal al goviernu dela Repúbrica de Weimar (1918-36) nel conocíu cumu Putsch de Munich.
El golpi falló i Hitler hue enviau pala carci de Landsberg. Le condenarun pa 5 añus, peru le dexarun salil endispués de 9 mesis. En estandu ena carci, escrevió el su famosu libru Mein Kampf (La mi briega ... | 263 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler | ||||
guiquipeya | Adolf Hitler | Hitler, apoyau enos sus menistrus, entri los que destacan el su menistru de propaganda, Joseph Goebbels, destendió el nacionalismu estremu endretu d'Alemaña.
Desenroó una política racista basá ena pureza racial delos arius, destacandu el su huerti antisemitismu.
Amás, llevó a cabu una política espansionista, anessand... | 263 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler | ||||
guiquipeya | Adolf Hitler | La su envasión de Poloña el 1 de setiembri de 1939 provocó que Reinu Uniu i Francia declarasin la guerra a Alemaña, prencipiandu assín la Segunda Guerra Mundial. El su exércitu conquistó la mayol parti d'Uropa encluyendu Poloña, Francia i una porción dela Unión Soviética (cona que s'avía aliau nun prencipiu meyanti el ... | 263 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler | ||||
guiquipeya | Adolf Hitler | A pesal de las prontas vitorias, las tropas alemanas huerun cediendu terrenu i finalmenti las potencias aliás entrarun nel país. Nel acabaeru dela guerra, Hitler decidió acabal cona su vida. Se suicidó en Berlín el 30 d'abril de 1945, quandu las tropas soviéticas ya estavan alas puertas dela ciá.
Atijus p'ahuera
Citas... | 263 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler | ||||
guiquipeya | Adradas | Adradas es un monicípiu assitiau ena província e Sória, en Castilla i Lión, España. Tini 79 abitantis nun ária e 67,47 qm² i una densiá e puebración de 1,17 ab./qm².
Referencias
Categoría:Monecipius dela provincia Soria | 264 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Adradas | ||||
guiquipeya | Afluenti | thumbnail|280px|Confluencia e riu Werre en riu Weser, Alemaña
En idrolohia, un afluenti es un cursu d'áugua, tamién llamau tributáriu, que nu desemboca ena mari, sinu n'otru riu mas emportanti con el cual se uñi nun lugal llamau confluéncia.
En prencípiu, de los dos rius que se uñin, es consierau cumu afluenti el de m... | 265 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Afluenti | ||||
guiquipeya | Afluenti | Amas, los chascus de Miñu i Narcea, mas pequeñus i menus caudalosus que Sil i Nalón respetivamenti. I ena confluencia e Orinocu con Guaviare, esti úrtimu es mayol (casi 1600 qm) qu'el propiu Orinocu (940 qm hata izia confluencia), inque nu es mas caudalosu.
Tamién guipal
Riu
Delta
Categoría:Rius | 265 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Afluenti | ||||
guiquipeya | Agostu | thumb|left|Agostu, "Les Très Riches Heures du duc de Berry"
Agostu [aˈɣɔhthu], abostu u aostu [ɑˈɔhthu] (del latín Augustum [ɑuˈguːstʊm] "(mes) Agustu") es el otavu mes el añu nel calandáriu gregorianu i está hormau pol trentiún dias. Se le nombró asina en onol al emperaol romanu Otáviu Agustu (Augustus Octavius).
Ne... | 266 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Agostu | ||||
guiquipeya | Agostu | Pero dal el su nombri a Sextilis le paició pocu a Otáviu, ya que Iulius (en onol a Júliu Cesa) tinia trentiún dias i Augustus, sólu ventinuevi. Pol essa razón, el emperaol cambeó la duración de várius mesis, desquitandu i añiyendu dias, hata logral qu'el "su" mes tuviera trentiún dias. Es pol essu que angañu, dos mil a... | 266 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Agostu | ||||
guiquipeya | Ríu Alagón | + Ríu Alagón 250px • País España • Longol 205 qm • Desembocaura Riu Tahu
El riu Alagón es el afluenti mas largu el riu Tahu.
Assitiamientu: atraviesa las Comuniais autúnomas de Castilla i Lión (nacéncia) i Estremaúra, en España.
Nacencia: Frades de la Sierra, (Salamanca)
Desembocaúra: pola derecha de ríu Taju, ala al... | 267 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Ríu_Alagón | ||||
guiquipeya | Alanhi | Alanhi es un puebru estremeñu el partiu hudicial de Méria, ena província de Badahó. El hentilíciu los sus abitantis es alanhinus/alanheñus.
Asiahamientu
Alanhi s'alcuentra assitiau ena parti central d'Estremaura, a una artitú e 323 m. La superfici el su términu municipal es de 160,3 km².
El puebru s'alcuentra unta un... | 268 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alanhi | ||||
guiquipeya | Alanhi | El castillu que domina la comarca e riu Matachel está assitiau nel lombu La Culebra. Hue costruiu polos musulmanis nel sigru IX. Al conquistal Alanhi, el rei Fernando III donó el castillu a la Ordin de Santiagu en 1243, i nel sigru XVI hue abaldonau. Entovia ogañu la torri el omenahi, eificá en mampostería i ladrillu, ... | 268 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alanhi | ||||
guiquipeya | Albert Einstein | Albert Einstein (14 de marçu de 1879 - 18 d'abril de 1955) hue un físicu i centíficu alemán d'origin judíu. Endespués se nacionalizó suiçu, austriacu i estaunidensi. En 1921, acibió el Premiu Nobel en física.
Einstein es famosu polas sus teorías al tentu dela lus, materia, gravedá, espaciu i tiempu, las cualis huerun ... | 269 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein | ||||
guiquipeya | Albert Einstein | Einstein tuvu nacencia n'Ulm, Württemberg, Alemaña, endretu duna familia judía. Albert hizu estuyus primarius nun colegiu católicu. No tuvu buenas esperencias ena escuela secundaria; peru prontu estuvu interessau en cencia i matemáticas.
Estuyó ena Escuela Politécnica Federal de Zurich, en Suiça. Alú de gradual-si, co... | 269 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein | ||||
guiquipeya | Albert Einstein | Justu enantis del escomiençu dela Primel Guerra Mundial, golvió pa Alemaña, asentandu-si en Berlín, ondi dirigió la seción de física nel Estitutu Kaiser Wilhelm de Física. Ala llegada al poel delos nazis d'Adolf Hitler, contrarius alas sus teorías, que consideravan un peligru pal país, i huertementi antisemitas, Einste... | 269 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein | ||||
guiquipeya | Albert Einstein | Einstein murió el 18 d'abril de 1955, malatu del coraçón.
Atijus p'ahuera
Categoría:Científicus
Categoría:Física
Categoría:Matemáticas | 269 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein | ||||
guiquipeya | Alcaçaba | 197px|right|thumb|Alcaçaba de Méria.
Una alcaçaba (del árabi qasaba, قصبة, 'ciaela') es un recintu hortificau endrentu duna puebración amurallá, cuya hunción prencipal era selvil de defensa melital, amás de resiéncia las autoriais cevilis i eclesiásticas la puebración.
La deferéncia entri Alcáçal i Alcaçaba nu está mu... | 270 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alcaçaba | ||||
guiquipeya | Alcaçaba de Badajós | right|250px|thumb|El núcleu hundacional de Baajós, presidiu pola Alcaçaba, assitiá a orillas de Guadiana sobri el lombu la Muela.
L'Alcaçaba de Badajós es un recintu amurallau assitiau nel lombu la Muela, arrodeandu l'antigua Badajós de la epoca musulmana. Tal i cumu se conserva ogañu, hue costruia polos almohadis nel ... | 271 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alcaçaba_de_Badajós | ||||
guiquipeya | Alcaçaba de Badajós | Esta obra hue consoliá en 1030 pol Abdallah Ibn el-Aftas (Almanzor I de Badajós)
que la convirtió nuna muralla e piera i cal.
Posteriolmenti, alreol el 1170, hue definitivamenti arrepará, hortalecia i ampriá pol ordin del califa almohadi Abu Yaqub Yusuf. Nesta obra l'Alcaçaba adataria práticamenti el aspetu que presen... | 271 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alcaçaba_de_Badajós | ||||
guiquipeya | Alcaçaba de Badajós | Puertas
Puerta el Capitel: puerta en recou abierta nel francu ociental de l'alcaçaba, prósima al Arcu el Pesu, entri la Praça Arta i la Praça e San Hosi. Recibi el su nombri dun capitel assitiau sobri el arcu la puerta esteriol.
Puerta la Coraça u e la Traición: está assitiá nel setol noroesti l'alcaçaba, prósima a riu... | 271 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alcaçaba_de_Badajós | ||||
guiquipeya | Alcaçaba de Badajós | Palácius
Paláciu los Duquis de Féria, ondi s'assitia uguañoti el Museu Arqueolóhicu Provincial.
Tamién guipal
Alcaçaba
Badahó
Atihus
L'alcaçaba ena páhina el Ayuntamientu e Badahó
Alcaçaba e Badahó en Castillos.net
Categoría:Badajós
Categoría:Estoria d'Estremaúra
Categoría:Costrucionis melitaris
Categoría:Fortificac... | 271 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alcaçaba_de_Badajós | ||||
guiquipeya | Alcubilla de las Peñas | Alcubilla de las Peñas es un monicípiu assitiau ena província e Sória, en Castilla i Lión, España. Tien 67 abitantis nun ária e 86,06 qm² i una densiá de puebración de 0,78 ab./qm².
Categoría:Monecipius dela provincia Soria | 272 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alcubilla_de_las_Peñas | ||||
guiquipeya | Aldigüela del Xerti | Aldigüela del Xerti es un monicípiu assitiau ena provincia de Caçris, en Estremaúra (España).
Estensión i puebración
Comprendi un ária e 11,76 qm², con una puebración de 345 abitantis i una densiá e 29,34 ab/qm².
Arrayu del términu monicipal
Aldigüela de Xerti arraya con:
Carcabosu al noresti.
Galisteu al oesti, sul... | 273 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Aldigüela_del_Xerti | ||||
guiquipeya | Aldigüela del Xerti | La elésia es pequeña i está costruia con aparehu e mampuestu i rehuerçu e canteria. Nel enteriol tieni una sola navi con cubierta a dos áuguas, i cabecera retangulal rematá en cúpula sobri pechinas. El campanáriu está adosau a la cúpula i se devii en dos cuerpus, hechu e silleria el inferiol, i e ladrillu el superiol, ... | 273 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Aldigüela_del_Xerti | ||||
guiquipeya | Alexandru'l Grandi | thumb|180px|Escultura Alejandru el Grandi
Alexandru'l Grandi (20 júliu o 21 júliu, 356 e.C. - 10 de juñu, 323 e.C.) hue un rei macedoniu. Deprendió la huerça las sus abiliais en Atenas duranti la su joventú. Es famosu pola su conocéncia melital. Le petaba derijil un estensu empériu llamau Pérsia. Está considerau unu l... | 274 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexandru'l_Grandi | ||||
guiquipeya | Alexandru'l Grandi | Los erederus
Aluspués la muerti aína d'Alejandru, el brevi empériu qu'él apelló suzalácha-se entri los sus generalis. Velaquí lo cúmu queó el estau alejandrinu:
Ásia p'Antígonu Monoftalmos.
Egitu pa Toloméu Sóter.
Trácia i Ásia Menol pa Lisímacu.
Babilonia i Síria pa Seléucu.
Grécia i Macedonia pa Casandru.
Categoría:... | 274 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexandru'l_Grandi | ||||
guiquipeya | Alemaña | {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ Repúbrica Federal d'Alemaña |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | 150px|Bandera d'Alemaña 100px|Escú... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Puestu 14º82.521.653 231 ab/km² |- | PIB - Total (2005) - PIB/capita || Posición 5ª2.605.370 millonis e US$38.226 US$ |- | Monea || Euru (€, EUR)2 |- | Zona orária en veranu || CET (UTC+1)3CEST (UTC+2)3 |- | Inu || Das Lied des Deutschen|- | Domeñu Internet || .de |- | Cóigu telefónicu || +45 |- | align="left" colspan=... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Alemaña senifica "tierra de los alamanis" -no es lo mesmu qu'alemanis-, en referencia a unu de los puebrus bárbarus que cruzun el riu Rin i envadirun la Galia romana duranti el siglu V. Amás d'alemán, está tamien estendiu el usu del gentiliciu germanu, derivau del nombri con que los romanus conocían a la zona i ondi s'... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Duranti la mayol parte de la su estória, Alemaña hue un términu geográficu gastau pa desinal un área ocupá por varius Estaus, la huerça de los cualis pretencierun al llamau Sacru Empériu Romanu Germánicu. Alemaña se conviltió en un Estau uniu duranti 74 añus (1871-1945 -el llamau Empériu alemán, la conocia comu Repúbri... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Geografia
thumbnail|left|200px|Paisahi delos Alpes nel sul de Baviera.
L'Alemaña s'estiendi dende las montañas de los Alpis (el su puntu mas artu es la Zugspitze con 2.962 m) nel sul, hats las costas del mari del Norti i el mari Bálticu. De por meyu, s'estiendin las tierras boscosas, d'Alemaña central i las tierras baj... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Alreol dun 30% del territóriu está hormau por bosquis, la mayoria de los cualis s'alcuentran ena mitá sul del país. Cuasi dos tercius destos bosquis se componin de pinus i otras coníferas, i el restu lo horman especies d'oja cauca, comu l'aya, l'abedul, el robli i el nogal. Los parralis cubrin muchas de las laderas del... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Alemaña tien una fauna pocu variá. Los mamíferus más comunis son ciervu, jabalín, comadrehj, tejón, lobu i dorru. Entri los pocus reptilis está una bicha venenosa, la víbora uropea. Pinçones, ansares i algotras avis migratorias cruçan el país en grandis bandás. Enas áuguas costeras del mari del Norti i del mari Bálticu... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | El climi es por vedis emprevisibli. Nel vranu un dia puei hazel calol i estal solariegu i al dia siguienti friu i chuvioso. E tolas maneras, son estremamenti raras las condicionis climáticas verdaderamenti estremas, mesmu sean sequias, tornaus, tormentas d'arena, friu o calol estremus, etc. Hubun dos inundacionis de gr... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Por el desarrollu de la su economia, Alemaña es considerá en télminus generalis comu la tercera nación mas poderosa del mundu i la primera d'Uropa. En 2006 el su Productu interiol brutu (PIB) rebasó los 3 billonis de dólaris. Las sus brazas endustrialis son variás; los tipus prencipalis de produtus fabricaus son meyus ... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | El Deutsche Bundesbank (Bancu central) i el Bancu Central Uropeo (BCU) tienin la su séi central ena ciá de Frankfurt del Menu. En 2006 s'inició la construcción del edificiu del Bancu Central Uropeu.
Organiçación políticu-admenistrativa
340px|left|thumbnail|Imagin del Reichstag, el parlamentu alemán
Alemaña está devi... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | A diferéncia del sistema de Comuniais Autónomas español, tolos Länders tienin los mesmus poderis i competencias.
Los artículus 70-75 de la Constitución alemana, (Llamada tamien Lei Fudamental pa la Repúbrica Alemana) definin las áreas de competencias que pretencin al Estau federal i las pretenecientis a los Länders.
... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Nostanti, estu provocó un mayol entrevehilu del sistema legislativu i empidió tomal decisionis rápidas, llevandu enclusu a un virtual bloqueu legislativu siempri qu'el partiu d'oposición ena cámara baja del Parlamentu alemán (Bundestag) lograba la huerça de los escañus nel Bundesrat.
Huera parti, dendi 2006 s'está tra... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Estau federau % S H/km² Capital Mapa1 Baden-Wurtemberg 10,01 300 Stuttgart 240px|center2 Baviera 19,76 177 Múnich3 Berlín 0,25 3.812 Berlín4 Brandeburgo 8,26 87 Potsdam5 Bremen 0,11 1.642 Bremen6 Amburgu 0,21 2.317 Amburgu 7 Hesse 5,91 288 Wiesbaden8 Mecklemburgo-Pomerania Occidental 6,49 73 Schwerin9 Baja Sajonia 13,3... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | Escú Estau Presienti del Gobielnu Partiu gobelnanti-coalición Escañus nelBundesrat Estensión (qm²) Puebración (milis) Densiá (ab/qm²) Capital 50px (1) Baden-Wurtemberg (al:Baden-Württemberg) Günther Oettinger (CDU) CDU/FDP 6 35.752 10.717 300 Stuttgart 50px (2) Baviera (al:Bayern) Günter Beckstein (CSU) CSU 6 70.549 12... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | (al:Mecklenburg-Vorpommern) Harald Ringstorff (SPD) SPD/CDU 3 23.179 1.720 74 Schwerin 50px (9) Baja Sajonia (al:Niedersachsen) Christian Wulff (CDU) CDU/FDP 6 47.620 8.001 168 Hanóver 50px (10) Renania del Norte-Westfalia (al:Nordrhein-Westfalen) Jürgen Rüttgers (CDU) CDU/FDP 6 34.084 18.075 530 Düsseldorf 50px (11) R... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | (16) Turingia (al:Thüringen) Dieter Althaus (CDU) CDU 4 16.172 2.355 146 Erfurt 50px República Federal d'Alemaña Frank-Walter Steinmeier (CDU) CDU/SPD 69 357.046 82.501 231 Berlín
Alemaña ena Union Uropea
Nel Parlamentu de la Union Uropea, Alemaña tien la arrepresentación mas alabadá por mol de sel el país mas apobra... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | La Federación Alemana d'eportis (DSB) cuenta con cerca de 27 millonis e miembrus. Según datus d'esta organización, aprossimamenti la tercera parti de la puebración del país realiza la práctica deportiva por meyu dun club o asociación alguna de las cerca de 127.000 instalacionis de carátel deportivu qu'essistin nel terr... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alemaña | La Federación Alemana de Fubu (DFB) cuenta con mas de 26.000 clubis, totalizandu 6 millonis de miembrus, la membresía mas grandi de cualesquiel federación deportiva nel mundu. El arraigu desti deporti a hechu que la Selección de fubu d'Alemaña aiga conseguiu tres títulus mundialis (en 1954, 1974 i 1990). Desta manera t... | 275 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alemaña | ||||
guiquipeya | Alentisque | Alentisque es un monicípiu assitiau ena província e Sória, en Castilla i Lión, España. Tini 38 abitantis nun ária e 34,97 qm² i una densiá e puebración de 1,23 ab./qm².
Categoría:Monecipius dela provincia Soria | 276 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alentisque | ||||
guiquipeya | Alexander Pushkin | Alexander Pushkin (Moscú, 6 juñu de 1799 - †San Petersburgu, 10 Hebreru de 1837).
Pushkin espubricó el su primel puema cola eá de 14 añus i tuvu reconocéncia polos estuyosus literárius de la epoca la su grauación nel Imperial Lyceum en Tsarskoe Selo. Poquinu a poquinu Pushkin se comprometió colas reholmas socialis i s... | 277 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexander_Pushkin | ||||
guiquipeya | Alexander Pushkin | Pushkin i la su mujel, Natalya Goncharova, emboaus en 1831, se gorvierun alogu usualis ena socieá de la corti. En 1837, en cayendu en abondas deudas i entri mermuracionis de que la su muhel iba encetau una aventura, Pushkin esafió al supuestu queriu de Natalya, Georges d'Anthès, a un duelu. Pushkin tuvu una hienda mort... | 277 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexander_Pushkin | ||||
guiquipeya | Alexander Pushkin | Obra
L'enfruéncia de Byron es precibía, hormi angunus críticos literárius, ena puesía de Pushkin: El prisioneru del Cáucasu (1821), nel que narran las costumbris guerreras de los cilcasianus. La huenti e Bajchisaráy (1822) que traúci la amósfera el harén i evocacionis de Crimea, i Los zíngarus (1824). Mesmaenti Gavrili... | 277 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexander_Pushkin | ||||
guiquipeya | Alexandre Gustave Eiffel | right|thumb|Gustave Eiffel
right|thumb|Un monumentu a Gustave Eiffel ena basi la Torri Eiffel.
Alexandre Gustave Eiffel (15 e Diciembri e 1832, Dijon - 27 e Diciembri e 1923, París) hue un engenieru francés, especialista en estruturas metálicas. El apelliu Eiffel hue adotau pol unu los sus antepasaus a prencipius del ... | 278 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Gustave_Eiffel | ||||
guiquipeya | Alexandre Gustave Eiffel | En 1867 hunda la consurtora i costrutora Eiffel et Cie. que consiguió un gran prestihiu entrinacional nel usu el hierru, costruyendu una tupa emportantis estruturas (puentis, gruas, estacionis...).
Grácias a la ayua el engenieru belga Téophile Seyrig, s'ahudicó una subasta entrinacional pa diseñal i costruil un viadut... | 278 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Gustave_Eiffel | ||||
guiquipeya | Alexandre Gustave Eiffel | Hue inaugurá pol rei Luis I i la reina María Pía.
La puenti se usó hata 1991 (114 añus) i se sustituyó pola nueva puenti e San Juan.
Un diseñu el engenieru Edgar Cardoso.(en purtugués) Puente María Pía.
Revisau el 07-01-2007
Tamién costruyó el viadutu e Garabit en Truyère, que tuvu el arcu e mayol lús la su epoca (... | 278 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Gustave_Eiffel | ||||
guiquipeya | Alexandre Gustave Eiffel | Gustave Eiffel tamién diseñó La Ruche en París, que se convertiria, al igual que la Torre Eiffel, nun puntu e referéncia e la ciá. Una estrutura circulal de tres pisus que paci una cormena. Se creó cumu una costrución temporal pala Gran Esposición de 1900.
La reputación d'Eiffel se vió bastanti estruciá cuandu se vió ... | 278 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Gustave_Eiffel | ||||
guiquipeya | Alexandre Gustave Eiffel | Obras
Torri Eiffel, París, Fráncia
Puenti e Bir-Hakeim, París, Fráncia
Estátua la Libertá (solu la estrutura), Nueva York, Estaus Uñius
Naves del Barrancu, Sevilla, España
Estación ferruviária el Oesti, Budapest, Hungria
Estación Central de Santiago, Santiago, Chili
Puenti Bolivar i Estación de Trenis, Arequipa, Perú
T... | 278 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Gustave_Eiffel | ||||
guiquipeya | Almazán | Almazán es un monicípiu assitiau ena província de Sória, en Castilla i Lión, España. Tien 5.727 abitantis nun ária de 166,53 qm² i una densiá de puebración de 34,39 ab./qm².
Categoría:Monecipius dela provincia Soria | 279 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Almazán | ||||
guiquipeya | Almendraleju | Almendraleju o Mendraleju es una ciá assitiá ena província de Badajós, ena comunidá autónoma d'Estremaúra (España). Es la capital dela Tierra de Barrus, i nel añu 2007, la su puebración superaba los 30 000 abitantis, siendu llamá entrinacionalmenti "Ciá dela Cordialidá i Ciá Enternacional del Vinu".
Es la sé del conce... | 280 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Almendraleju | ||||
guiquipeya | Almendraleju | Almendraleju cuenta con 33.405 abitantis (sigún el INE), i es por tantu del primel núcleu de puebración dela comarca de Tierra de Barrus, i el sestu d'Estremaúra.
Economia i situación
La puebración s'alcuentra assitiá nuna las tierras mas fértilis d'Estremaúra i passa por ella la Ruta la Prata, estu á hechu d'Almendr... | 280 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Almendraleju | ||||
guiquipeya | Almendraleju | Pressonajis ilustris
José de Espronceda, poeta, préncipi el romanticismu español.
Carolina Coronado, poetisa.
Marqués de Monsalud.
Marqués de la Encomienda.
Marqués de Los Condes de Oliva.
Rafael Gordillo, fubolista (1957)
Huentis
Atijus
Ayuntamientu d'Almendralehu
CB Almendralejo
Categoría:Monecipius dela provinci... | 280 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Almendraleju | ||||
guiquipeya | Almonti | thumb|right|200px|Puente de la A-66 sobre el río Almonte
Almonte es un riu, afluenti e riu Tahu.
Asiahamientu: El su cursu completu discurri pola Comuniá Autúnoma d'Estremaura.
Nacéncia: Enas Villuercas, Sierra e Guadalupi (Caçris)
Desembocaura: Pola malhin gocha e riu Tahu, a la artura el términu municipal de Garr... | 281 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Almonti | ||||
guiquipeya | Alpanseque | Alpanseque es un monicípiu assitiau ena província e Sória, en Castilla i Lión, España. Tien 93 abitantis nun ária e 54,62 qm² i una densiá de puebración de 1,70 ab./qm².
Categoría:Monecipius dela provincia Soria | 282 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alpanseque | ||||
guiquipeya | Alqueria | Alqueria Parabra d'orihin árabi Al-qaríyya, qui senifica "El puebrau chiquininu". Proceenti el Al-Andaluh, eh una casa labol tantu agrícola cumu ganaerah, estandu avezis holmáh pun haci destah costrucionih, asiaháh lehuh duna puebración. Tiin ciertu pahiu a la villa romana.
left|140px|thumb|Alqueria de Baix. Faitanar (... | 283 | https://ext.wikipedia.org/wiki/Alqueria |
🌾 CastuoLM: Corpus Monolingüe en Castúo / Extremeño (castuoLM-ext-corpus)
Corpus monolingüe completo y procesado para la variedad lingüística castúo / lengua extremeña (estremeñu). Diseñado para el pre-entrenamiento continuo (Continual Pretraining / Domain Adaptation) y modelado de lenguaje causal (CLM).
Se publica para uso de la comunidad con el objetivo de apoyar la preservación, el estudio y la presencia del extremeño en los LLM entrenados con información pública. Es un recurso experimental y en crecimiento; su cobertura de registros y variantes todavía es limitada y se ampliará cuando haya más datos con procedencia y licencia claras.
Las fuentes reflejan épocas y convenciones ortográficas diferentes. Se recomienda auditar los datos y evaluar los modelos derivados con hablantes o especialistas antes de usos sensibles.
📊 Estadísticas del Corpus
- Total de registros: 46,598 fragmentos de texto dialectal.
- Fuentes incluidas:
- Güiquipeya: Extracción exhaustiva del Dump oficial de Wikimedia en extremeño.
- Glot500 / GlotLID: Corpus académico multilingüe (LMU Múnich, arXiv:2310.16248).
- Literatura Extremeña Clásica y Contemporánea: Obras de Luis Chamizo, José María Gabriel y Galán, Javier Feijóo, José María Alcón Olivera, Miguel y Elisa Herrero Uceda, Juan José Camisón, Cruz Díaz Marcos, Águeda Alba Garrido, Joaquín Cuadrado, Ángel Marina, Felipe Jiménez Vasco, Enrique Sansinena y Mario Simón Arias-Camisón.
💻 Uso con datasets
from datasets import load_dataset
# Cargar el corpus completo de pre-entrenamiento continuo
dataset = load_dataset("josescal/castuoLM-ext-corpus", split="train")
print(dataset[0])
# {'text': 'El castúu es una variedá dialetali...', 'source': 'guiquipeya', 'title': 'Estremaúra'}
- Downloads last month
- 120